Recupera la teva calma i equilibri interior

Vaig arribar a HALO completament perduda. Acabava de passar per un divorci i sentia que havia perdut la meva identitat. No sabia qui era sense la meva parella. La Laura em va ajudar a redescobrir-me, a trobar la meva veu interior que havia silenciat durant anys. Avui puc dir que sóc més jo que mai. He après a escoltar-me, a respectar-me i a posar límits saludables. El canvi no va ser d'un dia per l'altre, però cada sessió va ser un pas més cap al meu veritable jo.

Durant anys vaig portar una armadura invisible. A la meva feina com a advocat havia de ser fort, analític, sempre en control. Però per dins estava esgotat, desconnectat de les meves emocions. Les sessions de teràpia holística em van ensenyar que ser vulnerable no és feblesa, és valentia. Vaig aprendre a deixar anar, a permetre'm sentir sense jutjar-me. Ara tinc eines per gestionar l’estrès i, el més important, he recuperat la connexió amb la meva família. Els meus fills tenen un pare més present i autèntic.

Després de perdre la meva mare, vaig entrar en una espiral d’ansietat que em paralitzava. No podia dormir, gairebé no menjava, i els atacs de pànic eren constants. El meu metge em va receptar ansiolítics, però jo sabia que necessitava alguna cosa més profunda. A HALO vaig trobar un espai segur on vaig poder plorar sense vergonya, parlar del meu dolor i, a poc a poc, sanar. El treball amb Flors de Bach i les sessions de Reiki m’han ajudat a calmar el meu sistema nerviós. Avui dormo millor, he tornat a somriure i honro la memòria de la meva mare vivint plenament.

Als meus 55 anys sentia que la meva vida havia perdut sentit. Els fills s'havien anat de casa, el meu matrimoni estava en pilot automàtic i la meva feina ja no m'omplia. Em sentia invisible, com si l'única funció hagués estat cuidar dels altres i ara no sabés cuidar-me a mi mateixa. Els tallers d'autoconeixement van ser reveladors. Vaig descobrir passions que havia abandonat feia dècades. Vaig tornar a pintar, alguna cosa que estimava de jove. La meva relació amb la meva parella es va transformar quan vaig començar a comunicar les meves necessitats. Aquest any he tingut la meva primera exposició. Als 55, estic començant de nou.

Treballava 12 hores al dia perseguint un èxit que mai em satisfia. Cada assoliment professional deixava un buit més gran. El meu cos va començar a passar-me factura: dolors d'esquena, migranyes constants, problemes digestius. Un amic em va parlar de HALO i, tot i que era escèptic amb les "teràpies alternatives", estava desesperat. La primera sessió de massatge terapèutic em va fer plorar. Havia acumulat tanta tensió que el meu cos era un nus. Poc a poc vaig anar entenent que l'èxit sense benestar no és èxit. Ara treballo menys, visc més i sóc més productiu que mai.

Tota la meva vida havia estat la "forta", la que sostenia tothom. Quan vaig tenir un avortament espontani, em vaig ensorrar. Però vaig continuar intentant aparentar que estava bé, que podia amb tot. La meva parella no sabia com ajudar-me perquè jo no el deixava entrar. Als cercles de dones de HALO vaig trobar alguna cosa que mai havia tingut: germanor sense judici. Puc ser fràgil, puc dir "no puc" sense sentir-me dèbil. Vaig aprendre que demanar ajuda és un acte d'amor propi. Avui la meva relació és més profunda, més real. I quan finalment vaig ser mare, ho vaig fer des d'un lloc de plenitud, no de manca.